Quin portàtil comprar

Els portàtils tenen un problema que no tenen els components solts: el nom comercial no identifica un producte concret. Un mateix model es pot vendre en una dotzena de configuracions amb preus molt diferents, i és molt fàcil comparar dos que no són comparables.

1. El nom del model és una família, no un producte

Quan llegeixes una ressenya entusiasta d'un portàtil i després el trobes molt més barat, gairebé mai és una oferta: és una altra configuració. El mateix nom pot portar un processador de gamma inferior, la meitat de memòria, mig disc o una gràfica més modesta.

Per saber que dos anuncis parlen del mateix equip cal comprovar cinc dades, no una:

  1. Model exacte, incloent-hi el codi complet, no només la família comercial.
  2. Processador, amb el seu número de model.
  3. Memòria RAM, en GB.
  4. Emmagatzematge, en GB i de quin tipus.
  5. Mida de pantalla, i si hi ha gràfica dedicada, el seu model.
Com detectar que estàs comparant malament Si dues ofertes del "mateix" portàtil tenen una diferència gran de preu, no busquis qui el té més barat: busca en què es diferencien. Gairebé sempre és a la memòria, el disc o el processador.

2. El parany del sistema operatiu

Molts portàtils es venen en dues versions idèntiques excepte pel sistema operatiu: una amb Windows preinstal·lat i una altra amb FreeDOS, Linux o directament sense sistema. La segona és més barata, i de vegades apareix als llistats al costat de la primera com si fos la mateixa oferta.

No és un parany si ho saps: si vols instal·lar Linux, és exactament el que vols. Però si necessites Windows, cal sumar-hi el preu de la llicència, i llavors la diferència pot esvair-se. És una decisió conscient, no un descompte.

3. Memòria i disc: mira si es poden ampliar

En molts portàtils fins la memòria RAM va soldada a la placa: el que compres és el que tindràs per sempre. En altres hi ha ranures accessibles i ampliar és barat i senzill.

La diferència és important perquè canvia l'estratègia de compra. Amb memòria soldada convé no quedar-se just, perquè no hi ha arranjament posterior. Amb ranures lliures, moltes vegades surt millor comprar el model base i ampliar pel teu compte. L'emmagatzematge sol ser més fàcil d'ampliar que la memòria, però tampoc sempre.

Com a referència pràctica: 16 GB és avui el punt còmode per a ús general i joc; 8 GB es queda curt excepte per a tasques molt bàsiques; a partir de 32 GB només té sentit si treballes amb vídeo, màquines virtuals o projectes grans.

4. La gràfica del portàtil no rendeix com la de sobretaula

Una gràfica dedicada de portàtil comparteix nom amb la de sobretaula però no rendeix igual, i —això sorprèn a molta gent— tampoc rendeix igual entre dos portàtils diferents. Cada fabricant decideix quanta potència li permet consumir dins del seu xassís, segons el que la seva refrigeració pugui dissipar.

Conseqüència pràctica: dos portàtils amb la mateixa gràfica sobre el paper poden donar rendiments apreciablement diferents. Si l'equip és per jugar o per feina gràfica, val la pena buscar el consum declarat de la gràfica en aquest model concret, no fiar-se del nom.

5. Pantalla, autonomia i pes

Resum

Guia informativa, sense preus ni recomanació de botiga. Aquest és precisament el problema que un comparador ha de resoldre bé: a Korguía, processador, memòria, emmagatzematge i pantalla formen part de la identitat del producte, de manera que dues configuracions diferents mai comparteixen fitxa encara que comparteixin nom. Veure totes les guies.